No deixis per demà el que puguis fer avui. Aquella era
una de les frases que més repetia l’àvia. Una frase premonitòria o, probablement,
una dita que havia viscut de generació en generació. Ha estat un dia llarg i
els meus ulls planegen una lleu protesta de descans. Les tecles del portàtil
ballen a un ritme frenètic. La tassa de cafè ha deixat la seva empremta a la
portada de La Vanguardia. Fer dues coses
alhora mai ha estat un dels meus punts forts. És per això que sostenir amb una
mà la cullera mentre l’altra anava a preu fet amb l’ordinador ha fet que hi surés
en forma d’iceberg un tarró de sucre a la superfície. Una anècdota que valia un
titular sarcàstic a la portada: El periodismo
vive su época más dulce. Todavía existe la documentación. I al costat, la fotografia d’un periodista rodejat de
fulls i llibres redactant una noticia. Una gran ironia si no es tractés que les
eleccions estan a l’ordre del dia i he d’anar per feina.
Continua llegint aquí
No hay comentarios:
Publicar un comentario