Vint-i-tres d’abril del 1820. Primeres hores de la
vesprada. Cau la foscor i els carrers pròxims al carrer dels Cavallers de
Tarragona s’il·luminen amb faroles d’oli i s’omplen de bullici i gran animació.
El ball obert al bo i millor de la societat tarragonina a la Casa Castellarnau és
dels únics esdeveniments que gosen interrompre aquestes hores lúgubres. Els
carruatges passen a gran velocitat davant l’expectació dels que observen
atònits l’avinentesa. El mal olor i la insalubritat de les cases pobres es
confonen amb els perfums, les joies i les acampanades faldilles de vellut de
les donzelles. Els cavalls s’aturen davant de la façana neoclàssica dels
Castellarnau i els nobles, els cavallers, els donzells i els ciutadans honrats entren
per la porta principal. A la paret de l’escala exempta per on pugen, uns
miralls serveixen a les dames per comprovar el seu aspecte abans d’arribar al
saló principal, situat al primer pis o planta noble. El saló de ball,
esplèndidament il·luminat i adornat amb mobles i objectes barrocs, s’omple de
l’elit social i econòmica del moment. Una orquestra de cinc músics amenitza la
vetllada i còmodes cadires circumdant l’espai permeten seure a les dames. Al
bell mig de l’àmbit solemne l’amfitrió Josep-Antoni de Castellarnau i de
Magrinyà parla amb el convidat d’honor, Agustín de Argüelles, mentre es troben rodejats
d’altres estirps aristocràtiques catalanes. Hi són els descendents de la
família Canals i Siscar, els Montoliu, els barons de la Selva del Camp, el seu
cunyat Narcís de Camps, membres de la Junta d’Obres del Port de Tarragona i el
batlle d’Ainet, Pere-Joan Segalàs.
Són tres històries molt boniques i interessants, però no es tracta de la mateixa història explicada de maneres diferents. L'exercici escolàstic només té sentit si un s'avé a practicar escales amb l'instrument per veure si té els dits àgils. Si toca cada vegada el que li sembla, mai no sabrem si el geni és capaç de posar-se la granota de feina i fer tant uns pastissos delicats com una saborosa i senzilla barra de pa... aquí només havíem de fer pa.
ResponderEliminar