Llegeix els relats breus de Pere Calders que trobaràs al dossier. Tria'n
un. Obre un debat al fòrum per descriure'l: quina és la història que
explica? Quin és el secret de tanta condensació?
L'EXPRÉS
«Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan
carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien
hagut mai ni vies ni estació.»
La reflexió que se’n desprèn d’aquest microrelat obeeix a l’espera (a
vegades inútil) per alguna cosa que ha de venir (i que suposadament ens
ha de fer millors) menyspreant, alhora, les petites alegries
quotidianes. El subjecte el·líptic, que espera carregat de maletes
l’arribada d’un tren fictici, podria ser qualsevol de nosaltres. Els
objectius o els reptes que ens marquem a llarg període ens ennuvolen la
visió i, mentre esperem que arribin, no fem cas del present ni dels
petits guanys del dia a dia. Per a Calders és en la màgia quotidiana on
s’hi troba el sentit de la vida. A vegades, però, alguns no es cansen
mai d’esperar (entossudint-se en falses esperances) sense saber que
probablement el tren ja hagi passat o es trobi en una altra estació.
En aquest microrelat hi tenen molta importància aquells que veuen
clarament com la persona que esperava el seu destí no l’acabarà
assolint. En aquest sentit, em pregunto: Què és millor, trencar la
il·lusió de la persona que espera o dir-li la veritat? Jo,
particularment, li diria. La vida està per aprofitar-la (per això només
n’hi ha una, de vida) i no per malgastar-la pensant en el que pugui
venir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario