Provem d'escriure microrelats

Cronologia d'un petó 

No ho va dubtar ni un sol instant. Els seus llavis es van unir com el blau s’uneix al groc per fer el verd. La Lluna plena s’amagava rere el boirim mentre es moria d’enveja per ser sola i el vent xisclava de gelosia per no ser viu. La Terra es va aturar i eren els únics sobre ella. Incrèduls, joves, deixaven de respirar i els seus alés entraven com espasses en els seus cossos plens de vida. El batec dels seus cors trencava el silenci sepulcral de l’instant meravellós. No valien concessions ni ensenyaments que els dictessin com fer-ho. El seu amor era infinitament modèlic. 

Quin fart de morir!

-La primera vegada que em vaig morir va ser  ennuegant-me amb unes delicioses sardines. La segona, caient d’un setè pis. La tercera és la que recordo amb més detalls: corrent davant d’un bulldog anglès. La quarta ofegat en una piscina municipal. La cinquena... ai, la cinquena! Em vaig cremar amb el tub d’escapament d’un descapotable. De la sisena en recordo molt poca cosa: tan sols que vaig entrar en un restaurant d’amos xinesos. I de la setena... que un vailet de cinc anys m’ha llençat escales avall.

-Carai, amic, ja en som dos! -li va respondre l’altre gat mentre esbufegava del dolor que tenia.