Les peülles dels cavalls repiquen sobre el terra flonjo i humit del carrer dels Cavallers. Els carruatges s'amunteguen davant la Casa Castellarnau i els convidats al ball en honor a Agustín de Argüelles, ministre de Governació del Trienni Liberal, entren per la porta principal. Al pati del palau, rodejat d'elements gòtics, els rep l'amfitrió Josep-Antoni de Castellarnau i de Magrinyà.
-Hooo! -crida als seus cavalls el xofer del carruatge on hi van Agustín de Argüelles i la seva muller.
Baixen minuciosament del carruatge i travessen la façana neoclàssica del palau per la porta principal.
-Agustín de Argüelles i Àlvarez, benvingut siguis a la casa pairal de la família Castellarnau! -exclama l'amfitrió mentre fa una reverència inclinant lleugerament el cos endavant-. T'esperava des de feia estona.
-Hooo! -crida als seus cavalls el xofer del carruatge on hi van Agustín de Argüelles i la seva muller.
Baixen minuciosament del carruatge i travessen la façana neoclàssica del palau per la porta principal.
-Agustín de Argüelles i Àlvarez, benvingut siguis a la casa pairal de la família Castellarnau! -exclama l'amfitrió mentre fa una reverència inclinant lleugerament el cos endavant-. T'esperava des de feia estona.
Margarida Aritzeta ha escrit:
ResponderEliminarArgument, personatges, clima... estan molt ben aconseguits. L'exercici és tècnicament bo (tot i que no treus partit de la focalització interna). Una mica rígid, com aquella gent que descrius. Els lectors no en tenim cap culpa!